El canvi es dona en molts nivells. L’àmbit social, les nostres cultures organitzatives i les persones que es troben en aquestes cultures es desenvolupen en dependència mútua les unes de les altres. La Formació Integral per a activistes recolza una transformació integrada en tots aquests nivells.
La política progressista sosté tant la visió d’una societat justa i sostenible com la del potencial de la consciència individual. La Formació Integral per a activistes honra la inseparabilitat de la nostra pròpia transformació i la del món. Si no canviem la societat, les oportunitats per a realitzar el potencial individual es redueixen. Si no ens canviem nosaltres mateixes, els nostres esforços per canviar la societat acaben, molt sovint, minats.
La Formació Integral per a activistes ha de/d’:
• ajudar-nos a analitzar, elaborar estratègies i actuar de manera sociopolítica
• recolzar les organitzacions per encarnar els valors per als quals lluiten
• oferir-nos les eines i els mètodes interpersonals necessaris per crear uns equips efectius
• permetre’ns créixer com a persones, desenvolupar els nostres talents i la nostra creativitat, aprofundir en la nostra autoconsciència i aprendre a aprofitar els recursos interiors profunds per a recolzar les nostres lluites.
Quan parem atenció a tots aquests aspectes, les nostres lluites polítiques es converteixen en un context per a transformar tant el món com nosaltres mateixes. La Formació Integral per a activistes és holística, transformadora i participativa, a més de proactivament inclusiva i creadora de connexions.
HOLÍSTICA
Un plantejament holístic és també un plantejament sistèmic. Reconeix que les persones viuen acollides dins de l’esfera interpersonal; que aquesta s’acull en l’esfera sociopolítica, i que, al seu torn, l’esfera sociopolítica està acollida en l’ecològica. Cadascuna d’aquestes dimensions té la seva pròpia estructura sistèmica, però també s’ha d’entendre com a part de conjunts sistèmics més amplis. L’aprenentatge i les pràctiques reflexives per a la transformació han de posar atenció a cadascun d’aquests nivells i a les connexions entre si.
Una perspectiva holística de l’aprenentatge abasta la persona en la seva totalitat: la dimensió racional, l’emocional, la sensorial i la relacional de qui som.
La nostra perspectiva aprofita l’intel·lecte i ens ajuda a explorar els nostres punts de vista i la manera com aquests donen forma a la nostra experiència. Promou claredat de pensament i d’anàlisi. No obstant això, en paraules de Pascal, “el cor té raons que la raó no entén”. Malgrat els avenços aconseguits per la modernitat post-Il·lustració apostant per la racionalitat, és evident que aquesta es queda curta. Si no hi involucrem també la dimensió emocional, ignorem els impulsors claus de l’acció i perdem oportunitats per a una transformació en profunditat. L’alfabetisme emocional és fonamental, tant per a l’autoconsciència com per a treballar bé amb els altres. Aprendre com canalitzar la ira i desenvolupar la nostra capacitat per a l’empatia i la cura és essencial per al bon lideratge i la col·laboració eficaç. Saber-nos relacionar amb els nostres sentiments és una eina clau a l’hora de desenvolupar la resiliència personal necessària per a sostenir un compromís actiu a llarg termini.
Cada vegada més, les metodologies actuals de formació integren aspectes d’aprenentatge incorporat. Portem els nostres hàbits en el cos, el qual desa records i patrons de resposta. És a través del cos i dels sentits que ens relacionem directament amb el món. Les perspectives somàtiques o centrades en el cos desperten els sentits, aprofiten la saviesa de les nostres sensacions sentides i ens ajuden a integrar l’aprenentatge d’una manera potent.
A l’últim, reconeixem que qui som és quelcom relacional en gran manera. Aprendre sobre nosaltres mateixes és aprendre sobre com ens relacionem, i aprendre sobre com ens relacionem és aprendre sobre nosaltres mateixes. Una gran part de l’aprenentatge més transformador succeeix entre persones. Emergeix dins del camp que creem a través de les nostres interaccions; en les sinergies i en els moments en què el conjunt es revela com a alguna cosa més que la suma de les seves parts. Per a ser efectius en el canvi social, cal que entenguem aquesta mena de fenòmens relacionals: com hi participem i de quina manera ens influeixen.
TRANSFORMADORA I PARTICIPATIVA
Una Formació Integral per a activistes ha de ser apoderadora i transformadora. La nostra perspectiva beu de les pràctiques de l’educació participativa i popular, a les quals afegim els darrers mètodes d’aprenentatge experiencial i immersiu. Parafrasejant Paolo Freire: L’educació és una pràctica de llibertat. És un mitjà a través del qual encarem la realitat amb esperit crític i creatiu. És una manera de descobrir com participar en la transformació del nostre món. Ha de dur a l’acció; sobretot, a l’acció col·lectiva. Aquest tipus d’aprenentatges ens ajuden a canviar les nostres vides d’acord amb les nostres pròpies idees.
Les nostres formacions milloren la capacitat per a la reflexió autocrítica i ens ajuden a mantenir la nostra capacitat per a l’aprenentatge permanent, tot equilibrant acció amb reflexió. Això esdevé més efectiu quan es du a terme en solidaritat amb les altres, quan reconeixem les lluites que compartim i aconseguim apoderar-nos a través de les nostres activitats col·lectives. Podem descobrir el poder transformador de treballar amb els altres i reconèixer la relació de reforç mutu que hi ha entre la construcció d’agència col·lectiva i l’apoderament personal, i aprendre a mantenir-los de manera complementària tot equilibrant l’autonomia amb la cooperació.
INCLUSIVITAT PROACTIVA
Una formació que construeix solidaritat ha de tenir una inclusivitat proactiva. És a dir, ha de facilitar que una àmplia diversitat de persones puguin participar-hi i fer sentir els seus punts de vista. La diversitat porta poder i resiliència. Els processos d’aprenentatge inclusius paren atenció a la diversitat sense intentar homogeneïtzar opinions o punts de vista diferents ni diferències culturals. Aquesta mena de perspectiva ha d’explorar temàtiques anti-opressió i com assegurar-nos que els nostres grups i organitzacions la representin. Construir moviments de solidaritat exigeix aprendre com funcionar dins de cultures pluralistes de respecte i apoderament mutus. L’educació inclusiva ens dona suport per a aprendre habilitats i enfocaments que poden enriquir la interseccionalitat i la nostra capacitat per a forjar aliances transversals. Les diferències idiomàtiques i culturals es plantegen des d’aquesta perspectiva, i l’aprenentatge es dissenya de manera que permeti la participació.
CONNECTAR
És freqüent descriure el dilema en què ens trobem actualment com a alienació. Moltes de les maneres com s’estructura la vida actual refermen les divisions. Sanar divisions i restaurar connexions és clau per a l’apoderament, tant personal com col·lectiu. Explorem això posant atenció a tres dimensions de connexió: les connexions de persones amb persones, de persones amb si mateixes i de persones amb la natura.
Connectar persones amb persones té relació amb la dimensió social i interpersonal. Té a veure amb la manera com encarnem els nostres valors en nosaltres mentre treballem per a recuperar l’agència col·lectiva. Té a veure amb el fet de desenvolupar maneres d’organització política noves i responsives, capaces de sostenir moviments que siguin pluralistes, però també transversals, i que valorin profundament allò que tenim en comú sense negar les moltes diferències que hi ha entre nosaltres. Té a veure amb fer néixer, a través de la nostra labor col·laborativa, un “camp social responsiu” on les persones puguin florir. I, cosa important, té a veure amb com creem contextos per a la col·laboració que ens permetin transformar-nos a nosaltres mateixes alhora que treballem per a transformar el món.
Connectar persones amb si mateixes té relació amb el treball personal interior que podem dur a terme per a apoderar-nos. Treballar amb els altres és un repte. Per tal de comptar amb els recursos adequats per a això, cal que ens autoconeguem en profunditat. Necessitem eines que ens ajudin a desenvolupar integració psicològica i consciència responsiva. Cal que desenvolupem el recurs interior de resiliència emocional que pot sostenir un compromís a llarg termini amb els enormes reptes als quals ens enfrontem. La política radical sempre ha tingut a veure amb la transformació de la consciència i la formació de nous subjectes o individus. En el passat, això s’ha aconseguit sovint mitjançant canvis de punts de vista i d’ideologies. Avui dia podem treballar directament amb la qualitat de la ment i el cor per a realitzar una vitalitat cognitiva que eviti les trampes del tancament ideològic i ens ajudi a seguir aprenent pel camí.
Connectar les persones amb la natura: Vandana Shiva suggeria que la nostra identitat ecològica és potser la nostra identitat més fonamental. Ben sovint, això queda ocultat per la vida moderna. Mitjançant pràctiques que ens ajuden a recuperar la nostra connexió amb allò no humà, podem trobar un sentit enriquit de qui som entreteixit en la xarxa de la vida. Aquesta dimensió de connexió ens pot nodrir i augmentar la nostra resiliència i motivació. És més: connectar amb la natura comporta el cultiu d’una intel·ligència ecològica. Al cap i a la fi, la natura és una mestra. El pensament ecològic i sistèmic pot informar les perspectives que adoptem de cara al canvi social. Ens poden ajudar a viure i a organitzar-nos en un món de sistemes, de manera que la intel·ligència ecològica sostingui el nostre desenvolupament organitzatiu, l’elaboració d’estratègies i la construcció dels nostres moviments.