Imaginant utopies reals

Combinant la presentació dels nostres convidats i la projecció del documental Vivir la utopía, abordarem el tema de la necessitat d’una imaginació radical, emergent des de les arrels i els substrats de la nostra memòria històrica. Buscarem les condicions necessàries que permetin fer aflorar la visió d’un futur més just.

Amb el cas històric de l’anarquisme a Espanya, explorarem el rastre de realitats, històries i narratives il·lusionants i empoderadores, capaces de superar els estrets marcs del pensament als quals el sistema neoliberal ens té abocats. Mentre el capitalisme intenta definir l’horitzó del que és pensable, la poesia ens pot obrir a noves formes de pensar-nos i imaginar-nos. Però, com pot això potenciar-nos políticament i socialment?

La nostra imaginació es troba dèbil i estèrilment bloquejada, gairebé incapaç de sortir dels marcs estrictament establerts. Les narratives distòpiques i apocalíptiques ens condueixen cap a un futur força sinistre i obscur, amb poques o gairebé cap sortida esperançadora. En paraules de Frederic Jameson, fa 20 anys, «és més fàcil imaginar el fi del món que el fi del capitalisme».

Les esquerres es troben en carrerons sense sortida aparent, intentant analitzar i comprendre la situació en què ens trobem, cada vegada més fragmentades i dividides dins de les seves petites bombolles.

D’altra banda, les forces reaccionàries, l’extrema dreta, s’han estat reinventant des dels anys 70, creant narratives i estratègies molt efectives, amb cada vegada més acceptació social, i normalitzant-se gràcies als seus creadors de contingut. Ens estan guanyant la batalla cultural en termes gramscians.

Avui, més que mai, és necessari trobar l’antídot davant l’avanç de la internacional reaccionària. Per això, creiem que fer dialogar la memòria històrica amb la poesia o la imaginació radical ens pot oferir algunes pautes per sortir de l’encreuament en què es troben les forces progressistes.

Per a l’ocasió, compartirem la projecció del documental Vivir la utopía, una de les precioses joies de la nostra història. El documental destaca la labor pedagògica desenvolupada pels anarquistes espanyols des que van començar la seva tasca per l’emancipació social de tots els pobles. Els ideals anarquistes i el seu arrelament, que van protagonitzar durant uns 150 anys, van aportar al món una llum d’esperança per fer realitat una utopia. Què podem aprendre avui d’aquest cas històric, on la imaginació radical es va portar més enllà a la pràctica?

Després del documental, Sonia Turón, especialista en memòria històrica de l’anarquisme, i Mario Obrero, una de les veus poètiques més rotundes i compromeses del panorama actual, exploraran els elements personals i socials que necessitem per desenvolupar una imaginació capaç de crear narratives emancipadores, futurs dignes de ser creats des de l’empatia, la solidaritat i l’amor al proïsme.

Sònia Turón: La trajectòria vital de Sònia, la seva militància i el seu profund compromís amb la memòria i la difusió de l’anarquisme ens obren una nova esperança: l’esperança d’una història carregada de futur. Sònia és militant de la CNT de l’Hospitalet i presidenta de la Fundación Anselmo Lorenzo (FAL), reconeguda per la seva tasca de difusió de la cultura llibertària i anarcosindicalista. També és membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i de l’Ateneu Llibertari del Poble-sec. Sònia intenta aportar, des de l’arqueologia, la història i la documentació, eines imprescindibles per exemple en el Grup de Memòria Històrica de la CNT. És traductora de El futuro en tus manos, on Jean Grave explicava el seu projecte d’educació llibertària.

Mario Obrero: Mario va néixer a Getafe, Madrid, i va començar a escriure poesia als 7 anys. És un poeta revelació reconegut internacionalment. Ha realitzat per a la televisió espanyola, RTVE, el programa Un país para leerlo i ha participat en diversos programes de ràdio: Un poeta en París a RNE, i posteriorment a Gente despierta. Entre els seus llibres publicats trobem Carpintería de armónicos, amb el qual va rebre el Premi Nacional de Poesia Jove Félix Grande a l’edat de 14 anys. Amb el seu llibre Peachtree City va guanyar el Premi Internacional de Poesia Fundació Loewe a l’edat de 17 anys. La seva última publicació és Tiempos mágicos. En Mario, a més de destacar per la seva desbordant imaginació, sobresurt pel seu profund compromís polític.